Crònica del networking de professionals i benestar digital a Can Muntanyola

El 19 de novembre, a Can Muntanyola, la paraula “digital” va deixar de ser sinònim d’estrès, pantalles i notificacions per convertir-se en punt de trobada. Un grup de professionals, autònoms i consultors del territori es van reunir en un networking molt particular: una sessió per pensar, plegats, com la tecnologia pot unir talent local, impulsar l’economia de proximitat i, alhora, cuidar el benestar digital de qui la fa servir cada dia.

Al centre de tot, el programa Ets Digital Granollers, nascut a Can Muntanyola, que des de fa anys fa de pont entre talent tecnològic i teixit empresarial del territori. Aquest networking va ser un pas més en aquesta mateixa direcció: passar del “fer soroll a xarxes” a construir una comunitat sòlida, útil i sostenible.

Quan la tecnologia uneix professionals d’un mateix territori

Ets Digital Granollers no va aparèixer del no-res. El projecte és fruit d’un procés de reflexió col·lectiva: el repte WorldcafeTIC, una trobada de la comunitat digital de Granollers i el Vallès Oriental sobre innovació social digital, celebrada a Can Muntanyola el 2017. D’aquell espai, centrat en buscar solucions tecnològiques amb impacte social, en va sorgir la idea d’una plataforma estable per visibilitzar el talent digital local i connectar-lo amb empreses, projectes i iniciatives del territori.

Avui, Ets Digital Granollers ofereix tres grans serveis: un directori de professionals digitals, un taulell d’anuncis i col·laboracions, i un programa continu de formació i trobades sectorials, inclòs el programa de Benestar Digital adreçat a professionals.

En aquest context, el networking del 19 de novembre no era només “una altra jornada més”, sinó la continuïtat lògica d’un projecte que entén la tecnologia com a eix vertebrador del talent local. La trobada va posar el focus en com crear un ecosistema digital fet a mida d’emprenedors i autònoms, especialment del sector serveis i consultoria freelance, on la col·laboració és motor de canvi i de creixement, no un eslògan.

Innovació social digital: projectes col·laboratius

Una de les claus de la sessió va ser contextualitzar què entenem per innovació social digital. La Generalitat defineix aquest enfocament com l’ús de la tecnologia per impulsar una transició digital inclusiva, crear estructures d’innovació col·laborativa arreu del territori i connectar administracions, empreses, món acadèmic i ciutadania per reduir la bretxa digital i generar impacte social.

Granollers no està sola en aquest camí. A Barcelona, per exemple, la plataforma Decidim s’ha convertit en una infraestructura democràtica de codi obert que permet a la ciutadania, organitzacions i institucions autoorganitzar-se i participar en la definició de polítiques públiques.

Amsterdam impulsa, a través d’Amsterdam Smart City (ara Amsterdam InChange), una plataforma oberta on administració, empreses, universitats i ciutadania co-creïn solucions digitals per a la ciutat, des de l’energia fins a la mobilitat.

Hèlsinki, per la seva banda, aposta per la participació digital i les dades obertes com a palanca per millorar serveis i involucrar la ciutadania en la presa de decisions, amb fulls de ruta específics de participació digital i projectes com el seu “digital twin” urbà.

El programa de Benestar digital de Can Muntanyola s’inscriu en aquesta mateixa línia: fer servir la tecnologia no només per vendre més, sinó per construir un ecosistema local més cohesionat, resilient i orientat al bé comú.

Networking de profit: co-crear un ecosistema digital a mida

Lluny dels “pitchs” ràpids i de les targetes de visita oblidades, el networking del 19 de novembre es va dissenyar com un espai de treball pràctic. L’objectiu: identificar, entre tots, solucions tecnològiques concretes que ajudin els professionals a viure millor la seva relació amb el digital.

El fil conductor va ser la Calculadora de connectivitat digital, una eina metodològica que estructura el benestar digital en quatre àmbits: hàbits i espais saludables, relació professional amb la tecnologia, productivitat, i benestar i desconnexió. A partir d’aquests blocs, els participants van mapar necessitats reals i van proposar eines i rutines per fer-hi front.

El resultat va ser una mena de “kit de supervivència digital” nascut del coneixement compartit, on cada recomanació venia d’algú que ja l’havia provat al seu dia a dia.

1. Hàbits i oficines tecnològicament saludables

En el primer bloc, la conversa va girar al voltant d’una idea senzilla però poderosa: abans de parlar d’intel·ligència artificial, cal posar ordre a la casa digital.

Es va parlar de configurar la neteja automàtica del navegador i de revisar periòdicament l’historial i les galetes per reduir soroll i riscos de privacitat. Crear llistes de tasques clares amb eines com Trello, Things o ToDo ajuda a treure feina del cap i posar-la en un sistema fiable. Recordar els descansos oculars i de postura, aprofitant funcions com “Descanso” a l’iPhone o simplement programant petites pauses per “anar a fer un cafè”, es va identificar com una pràctica bàsica, no accessòria.

També es van proposar solucions per organitzar la informació: Cozi per planificar menús saludables en famílies o equips amb horaris complicats; eines com Fdupe o altres sistemes de sincronització i detecció de fitxers duplicats per buidar discos plens de còpies; programes tipus FreeFileSync per mantenir còpies ordenades. L’escriptori digital, sovint convertit en un “calaix de sastre”, es va vincular a l’ús d’agendes digitals i a l’aprofitament de sistemes d’IA, com ChatGPT, per ajudar a classificar i establir etiquetes útils.

Finalment, també hi va haver espai per a la salut ambiental: controlar l’horari de llum a l’oficina o a casa amb sistemes de domòtica i assistents com Alexa, reduir llums blaves en horari de tarda i ajustar la tecnologia a ritmes humans, no a l’inrevés.

2. Relació professional amb la tecnologia

El segon bloc va apuntar directament al cor del treball dels professionals: com ens relacionem amb la tecnologia quan ens hi juguem la feina, els clients i les dades?

La seguretat va aparèixer com un tema central. Es van recomanar gestors de contrasenyes com 1Password per evitar reutilitzar claus i per mantenir-les xifrades i organitzades. A l’àmbit de la comunicació amb clients, la creació de plantilles d’email i newsletters amb eines com Mailchimp, Brevo, Benchmark o solucions pròpies programades amb Python es va presentar com una manera de guanyar temps sense perdre personalització.

Per a la gestió de cites i reunions, es van mencionar sistemes com Calendly integrat amb calendaris digitals i recordatoris via LinkedIn o correu. A l’hora de gestionar la base de dades de clients, alguns participants van posar sobre la taula opcions com ContaSimple o la versió gratuïta de HubSpot, prou potents per a autònoms i petites consultories sense necessitat de grans CRM corporatius.

La conversa també va passar pel terreny del màrqueting digital: l’ús de les eines de Meta per gestionar Facebook i Instagram, plataformes com Metricool, Hootsuite o Buffer per programar continguts i fer-ne seguiment, i bots com ManyChat per automatitzar respostes sense perdre el tacte humà. La idea clau: no es tracta de ser a totes les plataformes, sinó de triar bé i posar límits clars al temps i a l’energia que hi dediquem.

3. Productivitat: més cervell, menys soroll

En el tercer bloc, dedicat a la productivitat, la pregunta de fons era clara: com podem treballar millor, no simplement més?

Per a la gestió de la informació, es van proposar solucions per desar articles i recursos per llegir més tard: des de les notes del mòbil fins a eines com Reddit o Notebook LM de Google, aprofitant la capacitat d’algunes plataformes per resumir i organitzar continguts. Per a les notes ràpides, els professionals expliquen que combinen Notes, àudios de WhatsApp o enregistraments de veu analitzats amb ChatGPT per transformar idees improvisades en textos útils.

Pel que fa als processos interns, es van destacar eines com Microsoft Visio o N8N per dissenyar fluxos de treball i automatitzar tasques repetitives. La revisió d’emails prioritaris, una font habitual d’estrès, es va abordar parlant de filtres i regles a clients de correu com Gmail, Outlook o Mail a Mac, separant el que és crític del que pot esperar.

En l’àmbit econòmic, revisar deadlines de pagament amb programes com Holded, els panells de facturació de Google Ads o ERP oberts com Dolibarr es va considerar essencial per evitar sorpreses de tresoreria.

I, com a base de tot, la cultura del checklist: Calendar, fulls d’Excel o Drive, metodologies com Getting Things Done, i eines d’organització com Obsidian, Notion, Listonic, Notes, OneNote o les tasques de Gmail. Planificar la setmana amb Google Calendar, fulls de càlcul o, senzillament, una agenda de paper va sortir com un punt de consens: la tecnologia ajuda, però l’hàbit i la revisió setmanal són insubstituïbles.

4. Benestar i desconnexió digital

El quart bloc va abordar el tema incòmode però necessari: com desconnectar en un món on la feina cap dins d’un mòbil?

Les propostes van ser concretes. Dormir sense el mòbil a l’habitació, deixant-lo al menjador i recuperant el despertador tradicional, va aparèixer com una de les mesures més efectives per protegir el descans. Bloquejar notificacions en franges horàries específiques amb les eines natives d’Android i iOS, i aprofitar modes com el “mode descanso” de l’iPhone o modes de concentració equivalents, ajuda a protegir espais de vida personal.

També es van comentar apps i sistemes per crear franges de concentració, combinant configuracions d’Outlook o eines específiques (com les que alguns participants van anomenar Fomoairo o Toqqve) per limitar interrupcions. Els smartwatches i polseres d’activitat es van reivindicar com aliats per registrar el nivell d’estrès i els patrons de son, sempre que no es converteixin en una nova font d’obsessió.

Finalment, recordar les pauses de desconnexió amb alarmes al mòbil, tècniques Pomodoro o recordatoris al Google Calendar es va lligar amb una idea clau del benestar digital: més que buscar “temps lliure” abstracte, cal programar petites microdesconnexions al llarg del dia.